Amb aquest títol a principis d’aquest mes la UOC i la Fundació Factor Humà van organitzar una interessant jornada que ens va permetre conèixer de prop un dels principals gurús del nou model d’organització social gestat entorn de l’era 2.0, Mark McDonalds.
McDonalds va exposar la filosofia d’organització empresaial que juntament amb el seu soci i co-autor Anthony J. Bradley estan aplicant a diverses empreses. El seu llibre “The Social Organization, How to use Social Media to Tap the Collective Genius of your Customers and employees” ha revolucionat el món empresarial que busca la manera per aprofitar el talent a través del treball en xarxa social, trencant les filosofies jeràrquiques apoltronades en allò que el coneixement és a les estructures superiors.
McDonald va fer algunes afirmacions interessants com que totes les organitzacions són socials, però no totes les organitzacions són organitzacions socials. Podeu veure en un minut i mig els beneficis de les organitzacions social, explicat pel mateix McDonald.
La posada en escena ben americana de McDonald va combinar tots d’humor i ironia per explicar que la majoria d’empreses afirmen que busquen la participació de les persones treballadores, però que és pura fal·làcia i que, per això, sovint l’únic que comparteixen els seus empleats són receptes de cuina a la cafeteria. Us recomanem la lectura del llibre de McDonald (aquí en teniu el primer capítol) i una visita al seu web des d’on es poden descarregar els gràfics amb els passos per reformular la nostra organització com una organització social.
La jornada va incloure interessants casos pràctics en què es mostrava com organitzacions de diferents sectors han aplicat les xarxes socials per fer el canvi i convertir-se en organitzacions socials. Els casos de El Cosmonauta, The Project, Fòrum Clínic o Agbar van il·lustrar com des de diferents dimensions, sectors i objectius les organitzacions s’han de reorientar i interioritzar el canvi 2.0 des de la pròpia estructura de coneixement per gestionar el talent i orientar-lo als seus objectius.
La moderació de Dolors Reig va ser el colofó final a una jornada interessant, pràctica i amb un ritme i tempo perfectes, cosa que malauradament comença a ser poc freqüent.