Al llarg de tota aquesta setmana Barcelona ha acollit la Social Media Week, un esdeveniment internacional que arribava per primera vegada a la ciutat. Repartides entre la facultat de Comunicació de Blanquerna, la fàbrica Morirtz i l’hotel Pulitzer, s’han dut a terme més de 30 ponències, tallers i activitats per explorar les repercussions socials, culturals i econòmiques de les xarxes socials.
L’equip Dívik ens hi vam deixar caure dimecres, el dia en què totes les xerrades giraven a l’entorn del “Social Media Marketing”. Sessió rere sessió vam submergir-nos en els continguts d’una jornada que va anar in crescendo, i que ens va aportar nous conceptes, ens va presentar novetats i ens va convidar a la reflexió. Vam sortir-ne amb el cap ple d’idees, una llarga llista d’aplicacions i noves xarxes socials per descobrir i molts temes sobre els quals debatre i reflexionar.
Però també en vam sortir xocades pel contrast entre les novetats de social media que es van explicar conceptualment a la sala i el sistema d’organització totalment analògic de les jornades. És a dir, a dins els ponents ens deixaven impressionats i amb ganes de saber més de, per exemple, les noves aplicacions (algunes molt útils i les altres simplement divertides i curioses) que canvien la forma de consumir Internet i entendre la vida dels consumidors. A fora, i després d’haver-nos descarregat fa temps una app del Social Media Week i haver tramitat totes les inscripcions via web, vam haver de fer cua per recollir els tiquets de les sessions del matí, que ens van donar després de buscar el nostre nom en un llarg llistat en paper (ordenat alfabèticament amb post-its), lliurar-los a l’entrada perquè ens els estripessin manualment i repetir la mateixa operació al migdia per poder entrar a les sessions de la tarda. Incongruent, discordant i gens escaient.
Dissonàncies a banda, de la jornada de dimecres ens quedem, sobretot, amb la connexió via videoconferència amb Hangout amb Londres, París i Nova York que va fer Pauline Butor, de Google+; amb la xerrada sobre com aplicar la creativitat a les estratègies de màrketing que va fer la directora creativa freelance Emma Pueyo, que es va endur l’aplaudiment de la sala a l’afirmar que “una presencia exitosa a xarxes socials requereix capacitat analítica i una bona inversió”; amb la introducció del concepte de ROPO (Research online, purchaise offline) i els nombrosos exemples aportats per Christian Palau, expert en Marketing & Mobile, i amb el case study de Moritz, desenfadat, desacomplexat, estratègic però amb un punt boig presentat per Leticia Rodríguez, social media manager de la marca.
